LITORAL
Si bé les platges idíl·liques són les imatges més conegudes de la costa, el litoral rocós també té un valor excepcional des del punt de vista paisatgístic, biològic i geològic. La costa nord de l'illa, per la diversitat de materials que la componen, té una forma capritxosa i accidentada, amb nombrosos esculls, ports i cales, caps i imponents penyals. La costa sud, en canvi, és més rectilínia i està formada per penyals verticals que es perllonguen dins la mar, només interromputs per les platges de les desembocadures dels barrancs.Les terres d'arran de mar, primes i poc aptes per al cultiu, s'han mantingut amb poques alteracions fins al dia d'avui i atresoren una biodiversitat molt rica i única, adaptada a les dures condicions ambientals de la costa.
 
Flora litoral
A mercè del vent i la sal

Als ambients litorals les plantes han hagut d'adoptar formes molt especialitzades i resistents per suportar les condicions extremes que imposa la influència marina, especialment a la costa nord, exposada al vent de tramuntana. Açò explica que en aquests ambients hi trobem abundants endemismes, és a dir, espècies que només es troben dins els límits d'un territori determinat. De fet, a la costa nord es desenvolupen algunes de les comunitats més singulars i exclusives de Menorca, com són les comunitats de socarrells. Fins a sis espècies diferents de plantes han adoptat la forma de socarrell, que és molt característica: arrodonida, compacta i espinosa.

Aus marines
Aus marines

Els penyals costaners ofereixen refugi a importants colònies d'aus adaptades als ambients litorals i marins, una de les riqueses ornitològiques de l'illa. Entre les espècies més emblemàtiques i alhora amenaçades hi ha l'àguila peixatera, que avui dia encara podem observar en plena activitat pesquera als llocs més tranquils i apartats de la costa i a algunes zones humides. Altres espècies destacables del litoral són el corb marí, espècie també amenaçada però bastant abundant a Menorca. La solitària i elegant mèrlera i la gavina corsa.Altres espècies d'aus marines visiten l'illa, ja sigui per criar o per realitzar parades hivernals durant les migracions. Exemples destacables serien l'ocell de tempesta, la baldriga cendrosa i la baldriga balear, una de les poques aus endèmiques que trobem a les Balears i de les més amenaçades del món.

Informació útil
Fars
Fars

Set fars solitaris coronen les roques en enclavaments estratègics de la costa menorquina: Punta Nati, cap d'Artrutx i sa Farola, al terme municipal de Ciutadella, dominen la costa de ponent; Cavalleria està situat al punt més al nord de l'illa, al municipi des Mercadal; Favàritx i Sant Carles -anomenat també Sant Felip- són dins el terme de Maó, situats a l'extrem nord-est el primer i a la bocana del port el segon. Finalment, el far de de l'Aire s'ubica a la costa sud-est, dins el terme de Sant Lluís. Construïts entre la segona meitat del s. xix i l'inici del s. xx, han estat elements essencials per a la navegació, testimonis de naufragis, temporals i històries marineres, així com espais vitals per als farolers i les seves famílies.

Informació útil

Enllaços relacionats
Fars de Balears

Islotes
Illots

Els diferents illots que envolten Menorca constitueixen enclavaments de gran importància ecològica i científica. Per la poca influència humana que han tingut, aquests illots preserven espècies autòctones i alguns endemismes vegetals i animals que a principal han estat desplaçats per les espècies introdukles pels humans al llarg de la història. Un cas paradigmàtic és la sargantana balear (Podarcis lilfordi), una espècie endèmica que només es conserva en alguns illots i que ha evolucionat d'una manera particular i diferenciada a cadascun. Al mateix temps, un nombrós grup d'aus —tant marines, com rapinyaires, com migratòries troben refugi als illots.

Informació útil