HISTÒRIA
Menorca compta amb un patrimoni extraordinari, fruit de les diverses cultures que durant segles s'han emplenat i que es remunten a més de quatre mil anys d'història Cadascun dels pobles va deixar petjada a aquesta terra, a les construccions, a la toponímia, als jocs, als costums… Gràcies a aquest immens llegat podem entendre el passat, però també el present i albirar part del futur de l’illa.
 
PREHISTÒRIA MENORQUINA
Una herència monumental

La prehistòria a Menorca abraça el període cronològic que va des de l'establiment de l'home a l'illa, devers el 2500-2100 aC, fins a la conquesta romana, el 123 aC.

Poc abans de l'any 1000 aC, s'enceta una època de construccions en tècnica ciclòpia, és a dir, amb pedres de grans dimensions collocades en sec, sense argamassa, algunes úniques i originals de Menorca, com les navetes d'enterrament; Però els edificis que destaquen en el paisatge d'aquest període són els talaiots. Aquestes també presents a Mallorca, són torres construïdes amb grans pedres collocades en filades, sense morter. A Menorca hi ha uns 300 talaiots, de mides diverses. El 2015 es va presentar andidat a entrar a la Llista de patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO.A partir del 550 a.C., el contacte amb la cultura cartaginesa crearà una nova realitat social. Les taules, les cases amb pati central i les sales hipòstiles (sostingudes per columnes) són les construccions més característiques d'aquest període.

En total hi ha més de 1.200 jaciments prehistòrics en un territori que no arriba als 700 km2.

Informació útil

Enllaços relacionats
Museu de Menorca
Menorca Talaiòtica

LLEGAT ROMÀ I MUSULMÀ
Seguint les passes de la història

De l'època romana queden poques restes, com el port de Sanitja. Pel fet que, en el cas de Maó i Ciutadella, el poblament va continuar a les mateixes zones ocupades pels municipium romans per tant, colgades per les successives superposicions de noves edificacions al llarg del temps.

Després del declivi de Roma, l'any 903 es va incorporar al món islàmic, que va dominar durant gairebé 400 anys. De l'arquitectura del període islàmic només es conserven les restes de la fortalesa de Sent Agayz, dalt la muntanya de Santa Àgueda (274 m), al terme de Ferreries. Ciutadella, va ser la capital musulmana de l'illa. Ara bé, hi ha un notable patrimoni etnològic relacionat amb sistemes de cultiu i d'aprofitament de l'aigua, així com una empremta en la toponímia menorquina, que conserva alguns noms d'origen àrab com ara Binimel·là, Binicodrell, Binibèquer, Albaida, Al-branca, Alcotx...

Informació útil

Enllaços relacionats
Museo Municipal Ciutadella

MENORCA BRITÀNICA
Una petjada que perdura

La presència britànica a Menorca va durar gairebé tot el segle XVIII. En aquest temps es va construir, a més de les Torres de defensa a la costa, , el castell de Sant Felip fins a convertir-lo en una de les fortificacions més importants de tota la Mediterrània. El conjunt tenia la forma d'una estrella de vuit puntes. També s'hi construïren altres fortificacions auxiliars com el fort Marlborough, a la cala Sant Esteve. Quan Espanya va conquerir Menorca l'any 1782, Carles III va ordenar destruir el castell de Sant Felip.

Quasi un segle sota govern britànic va deixar petjada en diferents àmbits de la vida i la cultura menorquines. En són exemples les nombroses paraules d'origen anglès incorporades a la llengua, alguns plats culinaris, estils arquitectònics, jocs infantils i fins i tot la celebració del Dia d'Enganar, l'1 d'abril com els anglesos.

Informació útil
Paisajes de piedra
L'arquitectura ancestral

A Menorca, la pedra és omnipresent. A més de les construccions prehistòriques, testimonis dels primers pobladors, trobam altres construccions agràries més modestes bastides pels pobladors d'èpoques més recents.

La tècnica constructiva utilitzada en la paret seca i en moltes altres construccions rurals es diu de pedra seca o pedra en sec, ja que no s'utilitza cap tipus d'argamassa per ajuntar les pedres sense desbastar, sinó que l'estabilitat del conjunt la dona la compacitat de l'estructura. Exemples d'això són els murs, els ponts i barraques. També destaca l'arquitectura de l'aigua, com les sínies, els pous i els aljubs i cisternes, en una terra on l'aigua és un recurs escàs.

Al lloc, com es coneix a Menorca una explotació agrària, es combinen edificacions d'ús agrícola i ramader amb les destinades a habitatge: cases de lloc o casats. El marès es va utilitzar com a material de construcció principal fins ben entrat el segle xx. La prova d'això són les pedreres que es troben al voltant de Maó, Ciutadella, Ferreries i Alaior, algunes de les quals encara estan en actiu.

Informació útil

Enlaces relacionados
Lithica