ARTS
Menorca és un territori en el que conviuen moltes arts: pintura, literatura, teatre, música… Cas especial és la glossa , una cançó en vers, generalment curta i improvisada. Consta normalment d'entre sis i vuit versos de dues rimes (A i B), entonats de la mà d'una guitarra o un llaüt. Els glosadors entonen les seves improvisacions acompanyats d'un sonador (el guitarrista), tot entaulant un diàleg amb grans dosis d'humor i d'enginy.

És fàcil combinar plans com una sortida al camp o a la platja i assistir a un concert, a una exposició o a una obra de teatre. A més de les exposicions temporals o espectacles puntuals, hi ha diverses entitats que tenen una interessant programació al llarg de tot l'any. La cultura d'un poble també es transmet per les seves expressions artístiques i, a aquesta illa, són moltes i molt variades.
 
Pintura
Creativitat i expressió illenca

No hi ha constància d'una tradició pictòrica menorquina fins a l'arribada del segle xvin, amb l'italià Giuseppe Chiesa (Liorna, 1720-1789), que va il·lustrar la crònica quotidiana d'aquell segle convuls. Chiesa va fundar la primera escola de dibuix i pintura a Maó, a la qual va assistir el pintor menorquí de major projecció internacional de l'època, Pasqual Calbó (Maó, 1752-1817). Al Centre d'Art i d'Història Hernández Sanz, a l'Ateneu de Maó i al Consell Insular de Menorca es pot gaudir de les obres d'aquests dos pintors. Al segle xx nous aires d'avantguarda van arribar a l'illa, de la mà d'autors com Vives Llull (Maó, 1901-1982), Hans Hartung i Anna-Eva Bergman. D'altra banda, amb Josep Torrent (Ciutadella, 1904-1990) trobam una obra de caire més expressionista que reflecteix a la perfecció un paisatge modelat per l'home i pel vent.

Teatre
Representacions i varietat Representacions i varietat

La Clota, Mõ Teatre o Set de Menorca són algunes de les companyies teatrals d'aquí que a escenaris com el Teatre Principal de Maó, l'Orfeó Maonès, el Teatre des Born de Ciutadella i a diferents sales polivalents dels pobles ens ofereixen les seves obres. A més, han sorgit noves formes de teatre contemporànies, com el teatre improvisat o els monòlegs, que han conquerit places, bars, botigues o fins i tot menjadors de cases particulars, gràcies a iniciatives que promouen el teatre de petit format, com Teatre de Butxaca a Ciutadella.

El Teatre Principal de Maó, inaugurat el 1829, és el teatre d'òpera més antic de l'Estat espanyol. D'immillorable acústica, continua portant fins a Menorca les millors òperes, dues l'any, al juny i al desembre. A més, aquest valuós espai de la cultura menorquina ofereix una programació estable, diversa i de qualitat durant tot l'any.

Informació útil
Música
Els batecs de l’illa

A Menorca hi ha una forta tradició musical.

Dins la música popular, hi ha un extens repertori, com ara cançonetes, balades, romanços, tonades de feina, cançons de bressol, d'anar a vega, etc. També alguns locals de llarga història com Es Cau, al poble des Castell, mantenen ben viva la cançó menorquina. Els balls folklòrics també mereixen una menció especial, ja que quasi tots els pobles de conserven els seus grups folklòrics.

Els amants de la música trobaran a Menorca una àmplia i variada oferta per a tots els gustos. En són bons exemples els cicles de concerts que ofereixen les Joventuts Musicals de Maó i de Ciutadella cada estiu, així com el Festival Internacional de Jazz de Menorca, organitzat cada primavera per l'associació local Jazz Obert de Ciutadella.

Literatura
La Menorca més literària

Menorca comença a tenir un pes especial en la literatura catalana a partir del segle xviii. Va ser en aquest període que destacaren Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819), escriptor per excel·lència del neoclassicisme català, i Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841), l'obra més coneguda del qual és la novel·leta tragicòmica Viatge tràgic de l'amo en Xec de s'Ullastrar, que s'ha convertit amb els anys en una icona de la cultura menorquina.

Avui dia, la producció literària a Menorca se centra en la novella i en la poesia, i diersos autors han vist com les seves obres eren traduïdes a altres llengües. Destaquen en narrativa Pau Faner, Maite Salord, Josep Maria Quintana, Joan Pons o Esperança Camps. En poesia cal esmentar Ponç Pons, Pere Gomila o Joan López Casasnovas, també conegut amb el nom de "Pere Xerxa", i molts altres joves poetes que, en els darrers anys i gràcies a esdeveniments literaris com Illanvers, han pogut trobar espais de difusió i posada en valor de la seva obra.

Informació útil