La cuina menorquina, varietat i bons aliments
Menorca posseeix una gastronomia natural i tradicional. Però també ha sabut recollir i integrar les aportacions de les diferents cultures que han poblat l'illa al llarg de la història -musulmans, jueus, francesos, britànics-, així com els productes arribats d'Amèrica.
Actualment, els molt diversos restaurants de l’illa permeten provar la cuina més tradicional, com els plats de peix, la caldereta de llagosta, el oliaigua -una sopa d'hortalisses que se serveix amb figues fresques-, els calamars farcits, el perol al forn, les albergínies o els carbassons farcits, entre molts d’altres. En els darrers anys s'han obert, a més, una sèrie de restaurants que conjuguen aquesta cuina tradicional amb la innovació, sempre respectant el producte local i de temporada.
 
Formatge de Menorca, Una joia gastronòmica

Ja en els segles XV i XVI els arxius de la Corona d'Aragó mencionen la importància de la ramaderia insular i del formatge de Menorca. Es coneix que al segle XVIII hi havia quatre vaixells que es dedicaven exclusivament a l'exportació d'aquesta joia gastronòmica salpant des del port de Maó. avui en dia és un dels productes agroalimentaris més reconeguts dins i fora de l'illa.
El formatge artesà s'elabora amb llet crua de vaca, es filtra amb gasa, es premsa, se sotmet a salmorra i es deixa orejar i madurar entre un i deu mesos, normalment a temperatura i humitat ambients. Així s'obtenen les diferents fogasses -nom que es dona a la característica peça de forma quadrada i d'arestes arrodonides- de formatge tendre, semicurat, curat i vell.

Informació útil
Pastes típiques

La rebosteria ocupa un lloc important en la dieta menorquina i va molt lligada, encara avui, als dies assenyalats i a les festes. Així, és molt habitual que per Nadal es mengi cuscussó, amargos i pastissets; per Tots Sants, bunyols amb mel o arrop; per Sant Joan i altres festes patronals, ensaïmada o coca bamba amb xocolata, i al voltant dels dies de Pasqua, formatjades de carn i flaons, entre d'altres.
D'entre les pastes dolces -en què l'ametlla és un ingredient principal- la tortada, els amargos i els carquinyols; també, sense ametlla, el púding de brossat (mató) i la coca de congret.