Medi marí

El projecte «Gestió d’espais protegits en una reserva de biosfera insular (MAREBI)» té com a objectiu compatibilitzar les activitats humanes amb la conservació de les àrees marines protegides presents a l'illa: parc natural, espais Xarxa Natura 2000, reserves marines i reserva de biosfera. En aquest sentit, es duran a terme un total de deu accions, les quals inclouen actuacions d’investigació i seguiment, que permetran millorar el coneixement d’alguns ecosistemes i espècies per poder gestionar-los adequadament i assegurar-ne la conservació, i de comunicació i divulgació, per donar a conèixer el patrimoni natural marí de Menorca, la importància que té i les amenaces que pateix.

Veure més

El projecte DESMARES persegueix la comptabilització de la pesca artesanal i la conservació del corb marí emplomallat. Aquest projecte rep el finançament de la Fundación Biodiversidad a través del programa PLEAMAR. El projecte està liderat per investigadors del grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona (el Dr. Josep Maria Bas i en Carles Tobella). L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Sociedad Española Ornitològica (SEO Birdlife) i el Consell Insular de Menorca hi participen com a socis. L'objectiu d'aquest projecte és fer que la pesca artesanal sigui compatible i sostenible, amb la conservació del corb marí emplomallat.

Aquesta espècie està catalogada com a vulnerable a nivell europeu, i al mateix temps un bioindicador de l’estoc pesquer. L'impacte de les arts de pesca sobre les aus és ben conegut, especialment degut a les seves captures accidentals. Aquestes captures accidentals tenen un impacte en les poblacions d'aus marines que busquen recursos al mar, però al mateix temps suposen un problema per als propis pescadors, ja que els limiten la pesca, els hi roben o malmeten les captures i les arts, i sobretot tenen un impacte en l'efectivitat de la mateixa pesca.

Veure més

La major heterogeneïtat de la costa nord fa que aquesta sigui molt retallada, amb nombrosos caps, illots i badies. Les grans badies son uns dels valors naturals més destacables de Menorca. N'hi ha quatre, el port de Maó a la intersecció entre el nord i el sud geològics de l'illa i les altres tres a la costa nord: són les badies de Sanitja, Fornells i Addaia. Aquestes últimes tenen unes comunitats d’espècies en un estat prou bo tot i haver estat utilitzades com a ports des d'antic. A les parts més interiors d'aquestes badies hi predomina la fanerògama Cymodocea nodosa, que a vegades pot estar barrejada amb una altra fanerògama anomenada Zostera noltii. Aquestes plantes es coneixen a Menorca amb el nom comú d'algueró i son morfològicament semblants a la posidònia, però amb les fulles més estretes i els rizomes més prims.

Les badies són un bon lloc per als juvenils de nombroses espècies de peixos, d'entre les quals podem anomenar els espàrids, i els anfosos (Epinephelus marginatus) a les parts més externes. També s'hi poden trobar algunes espècies pròpies únicament d'aquest tipus d'ambients, com és el cas de l'agulleta de mar (Singnathus abaster).

La Reserva Marina del Nord de Menorca (RMNM) va ser creada l'any 1999 i forma part de la Xarxa de Reserves Marines de Balears gestionades per la Direcció General de Pesca i Medi Marí del Govern Balear. En el cas particular de la RMNM, aquesta està gestionada conjuntament pel Govern Balear i el Consell Insular de Menorca, qui assumeix les tasques de vigilància. Com el seu nom indica, aquesta reserva marina està situada a la costa nord de l'illa, entre el Cap Gros i la Punta des Morters, i comprèn part del litoral del municipi des Mercadal i de Ciutadella.

Aquesta zona té una diversitat geològica molt elevada i una morfologia costanera molt retallada, amb grans badies (Fornells i Sanitja), el cap de Cavalleria amb alts penya-segats, diversos illots i cales de gran bellesa. Això fa que la diversitat d'hàbitats sigui molt elevada trobant-hi praderies de posidònia alternades amb zones arenoses situades davant els grans entrants de costa, i amb la particularitat de tenir una gran quantitat de fons rocós sobretot a fondàries superiors als 30 metres. Aquestes característiques fan de la RMNM un espai singular i únic a Balears.

Veure més

La Reserva Marina de l’Illa de l’Aire comprèn una superfície total de 719,31 hectàrees - des de la Punta des Xoriguer fins a la Punta de Rafalet, i el mateix illot.

L'Illa de l'Aire és un petit illot, d’unes 45 ha, situat al sud de Menorca, aproximadament a 1.500 m de la costa de Punta Prima. Aquest compta amb la protecció de LIC (Lloc d'Interès Comunitari), ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) i es un BIC (Bé d’Interès Cultural). Així, es tracta d'una zona apreciada per la riquesa del seu fons marí. Destaquen les praderies de Posidonia oceànica així com les comunitats de fons rocosos que l’envolten. La naturalesa calcaria de la zona també fa que s’hi trobin nombroses coves i cavitats a les roques, fet que atrau als bussejadors a la zona. A més, en aquesta zona hi solen convergir corrents, la qual cosa la converteix en una àrea molt productiva amb un gran potencial per acollir diverses poblacions de peixos i una elavada biomassa.

A nivell terresre, destaca la presencia de la sargentana balear endèmica (Podarcis lilfordi), sent l’illot de la reserva amb la major població.

Des de fa temps, tant les administracions menorquines com altres col·lectius socials (GOB, IME, Amics de la Mar, confraries de pescadors, etc.) perseguien l'objectiu de crear una Reserva Marina en aquesta zona.

El Govern de les Illes Balears ha aprovat definitivament la declaració de la Reserva Marina de l'Illa de l'Aire l'abril del 2019, després que el Consell Insular de Menorca presentés un informe tècnic com a proposta per a la declaració.

Informe tècnic Illa de l'Aire
Notícia