Iniciada la temporada de cria del corb marí

Biodiversitat

Iniciada la temporada de cria del corb marí

Publiquem les dades de l'últim estudi de seguiment de la població reproductora del corb marí emplomallat a Menorca.

Un grup de corbs marins a les costes de Menorca. Foto: Félix de Pablo

25/01/2019

El corb marí emplomallat és sens dubte una de les aus marines més emblemàtiques de Menorca. Durant els mesos d'estiu és molt freqüent veure individus d'aquesta espècie al llarg de les platges i penya-segats de l'illa, en moltes ocasions posats assecant les seves ales al sol després d'una capbussada a l'aigua. L'Agència Menorca Reserva de Biosfera té un especial interès per aquesta espècie, ja que la seva presència i població a l'illa és un indicatiu de les condicions del medi marí de Menorca. És a més l'única au marina que cria a l'hivern a les nostres costes, i és considerada com a vulnerable a l'extinció en el catàleg d'espècies amenaçades d'Espanya i de les Illes Balears.

Per tot això el Programa de Seguiment de la Biodiversitat a la Reserva de Biosfera va establir fa ja 28 anys el seu seguiment com una de les espècies prioritàries a controlar. Publiquem les dades de l'últim estudi amb motiu de l’inici de la nova temporada de cria de l'espècie.

Estudi i resultats

L'estudi de seguiment del corb marí del mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) que es realitza des de l'Agència té fonamentalment tres objectius: determinar l'evolució del tamany de la població reproductora de l'espècie, observar les variacions en la productivitat reproductora de la població present a l'illa i determinar els moviments i la supervivència dels individus objectes d'estudi. Cada any, entre els mesos de gener i maig, l'equip de biòlegs de l'Agència realitza tasques d'observació i registre de dades al llarg dels penya-segats de Menorca. A peu o en embarcació, es realitzen recomptes d'individus, nius, i ous per niu en tres recorreguts al llarg del temps que dura l'estudi. A més, es duu a terme el marcatge de pollastres i individus adults amb anelles metàl·liques i de PVC per realitzar el control de moviments i la supervivència dels individus.

Els resultats del seguiment del Corb marí de 2018 determinen que l'espècie es troba en un estat de conservació favorable a l'illa de Menorca. El cens complet de la població reproductora de l'espècie va comptabilitzar durant l'any passat 234 parelles reproductores, població que no observa grans diferències pel que fa al cens complet dut a terme en 2009. Quant a la distribució, s'ha observat un increment de parelles en l'extrem oest de Menorca i a l'Illa de l'Aire, i un descens de parelles a l'extrem occidental. La posta mitjana per parella és de 2,33 ous, amb un valor mitjà de productivitat de 2,09 polls volats per niu, valors normals per a l'espècie. Finalment, es van anellar 70 exemplars de corb marí.

Distribució i hàbitat

La subespècie mediterrània del corb marí, endèmica del Mediterrani, es distribueix per les costes i illes del Mediterrani i del Mar Negre, i compta amb les colònies més nombroses a les costes espanyoles, franceses, italianes i de l'Adriàtic, amb una població estimada d'unes 16.000 parelles. Al litoral mediterrani espanyol és a les Illes Balears on aquesta espècie és més abundant, on acull el 97% de la població total, estimada en unes 2.100 parelles.

A la Reserva de la Biosfera de Menorca està present tot l'any, sedentària, comú i abundant, encara que dades recents mostren que una part dels joves nascuts cada any es desplacen fins al litoral peninsular després de la cria. La gran majoria de la població cria a les Illes Balears, i a Menorca està distribuïda al llarg de tot el litoral insular en petites colònies més o menys denses, amb un 15% criant en illots i el 85% a l'illa principal.

Biologia i comportament

Un exemplar adult de corb marí emplomallat té el plomatge fosc, negre i amb brillantors verds, bec fi amb base groga, ull verd maragda i un plomall sobre el cap que li dóna el seu nom comú, però que presenten sobretot durant l'època de reproducció. Pot arribar a fer entre 65-80 cm de longitud i entre 90 i 105 cm d'envergadura. A diferència de la subespècie de l'Atlàntic, el corb marí del Mediterrani cria durant l'hivern i de forma asincrònica entre individus, començant al mes de novembre i fins a l'abril. Es pensa que respon a una estratègia desenvolupada per aquesta espècie per garantir el seu accés a l'aliment i assegurar la seva reproducció davant la competència amb altres individus i espècies. Cria en colònies construint nius als penya-segats marins, coves o sota roques.

Encara que habita en costes rocoses, utilitza freqüentment els ports per
pescar. S'alimenta exclusivament de peixos que caça bussejant i amb l'ajuda del seu allargat coll i extremitats palmades. El seu plomatge és permeable, cosa que els ajuda a submergir-se amb més rapidesa per atrapar a la seva presa. Per això, és comú veure'ls posats fora de l'aigua assecant les seves ales al sol.



Consulta l'informe